CINEFÒRUM - CARAMEL

Divendres 25 de Març a les 21h varem projectar la pel.licula CARAMEL a les antigues escoles de Canyamars.

Es una pel.licula que val la pena veure-la!!

 

La película 'CARAMEL” refleja las contradicciones de la sociedad libanesa de la mano de sus mujeres

La película 'Caramel', primer largometraje de Nadine Labaki (Líbano, 1974), muestra las contradicciones de las sociedad libanesa de la mano de cinco mujeres que se reúnen en un salón de belleza para hablar de los hombres, el matrimonio, el sexo o la moral. La película, que se estrenará el próximo 18 de enero, fue premio del público en el Festival de San Sebastián y optará al Oscar a la Mejor Película de Habla No Inglesa.
"En el Líbano hay una libertad aparente, hay mucha diferencia entre lo que se aspira a hacer y lo que se puede hacer realmente. Esas contradicciones son las que he intentado plasmar en esta película, que no busca la agresividad ni el choque", explicó hoy su directora Nadine Labaki, quien su propia vida es también un ejemplo de contradicción. "Parece que soy libre, pero todavía ejerzo mucho el autocontrol o la autocensura", confesó.
"Seguimos sujetos a muchas coacciones, al miedo permanente a las miradas de los demás y a los juicios que hagan sobre nosotros. En este contexto, las mujeres libanesas se consumen por el remordimiento y la culpa", explica esta directora, que ha rodado algunos anuncios publicitarios y varios videos clips musicales.
Respecto a la acogida de la película en su país, esta joven directora confesó que ha recibido críticas muy positivas de todos los sectores porque trata los temas con "sutileza" y sin "provocar". En este sentido, explicó cómo la relación entre dos mujeres, que en en Líbano todavía no se aceptado socialmente, se vive en la película "entre silencios" y con "mucha timidez". "En este se refleja el nivel de frustración de las mujeres, porque algo no se alcanza del todo", matizó.
Labaki, también participa como actriz en el film dando vida a Layal, una de las cinco mujeres que se reúnen en un salón de belleza, agobiadas por los problemas típicos de la sociedad occidental, en un sistema oriental en el que triunfa la hipocresía y los silencios.
HIPROCRESÍA Y SILENCIO
Silencios como el que invade al personaje de Rima, una mujer poco femenina que se siente atraída por una de las clientas del salón, a la que sólo consigue lavar el pelo, mientras Layal, joven y cristiana se debate entre el amor por su familia y el amor por un hombre casado.
Junto a Layal y Rima, protagonizan la película, Yamale, quien se esfuerza por demostrar que ella todavía es joven. Rose, una costurera de 65 años, que sacrifica el amor por cuidar de su hermana anciana o Niserin, una mujer musulmana, asustada porque ya no es virgen y está apunto de casarse con un musulmán.
SENSUALIDAD
Labaki reconoció que es una película muy "sensual", desde el título 'Caramel' que hace referencia al producto que se utiliza en Oriente para la depilación , mezcla de azúcar, limón y agua, o la estética, que recuerda al color del caramelo. "Quería acercarnos a la piel de los personajes, y a su olor, en definitiva a su sensualidad", explicó.
Todas las protagonistas no son actrices profesionales, ya que según Labaki, así hacen más creíble unas vidas "corrientes" e interpretan sus propias vidas", alejadas del "círculo vicioso de las estrellas de cine".
En este sentido, reconoció que interpretar a Layal le ha servido para sentirse más involucrada con el resto de las actrices y llenar la película de "espontaneidad". "Quería que no temieran al director o directora que se esconde tras una cámara y que vieran que yo también cometía errores como ellas", alegó.
En cuanto a sus influencias cinematográficas, Labaki confesó que se ha pasado toda su infancia viendo películas por culpa de la guerra que asoló al Líbano entre 1975 y 1990, por lo que su cine surge de una "mezcla de influencias y culturas" entre las que destacó las películas egipcias e italianas antiguas y su admiración por directores como Almodóvar, Woody Allen o los hermanos Cohen.

8 de Març de 2011 - Dia Internacional de les Dones





"LA IGUALTAT DE DONES I HOMES,
UN CAMÍ DE PROGRÉS"

M A N I F E S T

Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.

Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.

Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa gairebé 40 anys, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit. La Constitució del 78 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres bens i el dret al divorci.

Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:

  • a paritat en els càrrecs públics;
  • l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
  • una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
  • mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
  • condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
  • una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.
Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:

  • Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals... Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
  • Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
  • Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
  • Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
  • Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar l’actual crisi que sacseja tot el món.
  • Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.
Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.

És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.



El mateix dia es va inaugurar l'ESPAI DONA



Ens va acompanyar el nostre alcalde, en Josep Jo.


SOPAR DIA DE LA DONA - Divendres 4 de Març de 2011


Per celebrar el Dia Internacional de la Dona varem anar a sopar el dia 4 de març a "El Parral de la Mami” de Dosrius.
Es va fer la lectura del Manifest desprès del sopar a càrrec de les Dones assistents i parlaments a càrrec de l’excel·lentissim alcalde Josep Jo i Munné.

El menú va ser el següent:

Primer plat
Amanida Catalana
ó
Escalivada

Segon plat
Bacallà amb samfaina
ó
Mitja parrillada amb patates o mongetes

Pa, vi, aigua, cava i cafè

PREU: 21.-€.

Desprès es va fer una exhibició de Country a càrrec de l’Associació de Dones Shakti i després varem cantar (o millor dit varem intentar cantar !!) amb el Karaoke.

Organitzadors:
Ajuntament de Dosrius
Regidoria de la Dona
Col.laboradors:
Associació de Dones Shakti

Aquest any, com a novetat l'Associació de Dones Shakti, va escollir LA DONA SHAKTI de l'any, i es va fer entrega d'un diploma i d'un petit obsequi.

El premi s'escau en la sòcia mes assídua de la nostra biblioteca, la que mes ha participat en els diferents tallers i les diferents sortides que hem realitzat .

Aquest primer any el premi ha sigut per Roser Sentís.
Es per el primer any i esperem poder continuar els propers amb aquest nomenament.

Si voleu veure les fotos d'aquesta vetllada, ho podeu fer clicant en aquest enllaç:

https://cid-35c51f2464a537a3.photos.live.com/play.aspx/fotos%20sopar%20de%20la%20dona%202011/sopar%20dona%20034.JPG?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos